Recomanacions bàsiques per tenir cura de l’artrosi

Article per cortesia del Dr. Francisco Castro-Domínguez, Cap de Secció, Servei de Reumatologia, Centre Mèdic Teknon, Barcelona. Coordinador, Grup de Treball SER a Artrosi, ARTROSER, Societat Espanyola de Reumatologia.

Les recomanacions i les estratègies de tractament no farmacològic són la part més bàsica del tractament de l’artrosi i es recomanen per a totes les persones que pateixen artrosi, ja que poden millorar els símptomes amb un risc d’efectes secundaris mínim.

Les persones que proven aquestes recomanacions experimenten diversos graus de millora en el dolor de la seva artrosi i en la capacitat per fer les seves activitats diàries.

Aquestes recomanacions i estratègies no farmacològiques, generalment són les primeres estratègies que recomanem els metges i les recomanem a tots els pacients.

Recomanacions per a la pèrdua de pes

L’excés de pes i l’obesitat estan fortament relacionats amb el desenvolupament d’artrosi i amb l’empitjorament de la malaltia amb el temps.

La pèrdua de pes està recomanada per a tots els pacients amb índex de massa corporal superior a 25. Aquest es calcula dividint els quilograms de pes pel quadrat de l’estatura en metres.

En persones amb sobrepès i obesitat la pèrdua de pes del 10 per cent del seu pes corporal pot disminuir el dolor fins a un 50 per cent quan s’aconsegueix mitjançant una combinació de dieta i exercici.

La pèrdua de pes s’ha de combinar amb exercicis d’enfortiment muscular per minimitzar la pèrdua de massa muscular.

Baixar de pes també ajuda a millorar altres problemes de salut que tenen moltes persones amb artrosi, com el colesterol elevat, la pressió arterial elevada i la diabetis (“sucre en sang elevat”) i això no és una qüestió menor, ja que tots són factors de risc cardiovasculars que augmenten la mortalitat. 

Exercici

Les recomanacions respecte a la fisioteràpia i l’exercici milloren la flexibilitat i enforteixen els músculs que envolten les articulacions. Les persones que fan exercici suau/moderat i sense impacte amb regularitat malgrat la seva artrosi, normalment tindran menys dolor i millor funcionalitat.

Un dels millors exercicis aeròbics, sobretot per a l’artrosi de genoll, maluc i lumbar és la natació. No obstant això, pot no ser beneficiosa en casos d’artrosi d’espatlla o cervicals, per això caminar per terrenys plans i preferiblement per terra i no asfalt, o passejar amb bicicleta per terreny pla són també recomanables.

Una regla general sol ser la de intentar evitar exercicis de gran impacte, com muntar a cavall, la bicicleta de descens, o córrer per asfalt sense un calçat adequat ia l’hora de caminar, sobretot en pacient amb artrosi de genoll o maluc, lajuda de bastons pot ser beneficiosa.

En aquest sentit, hi ha alguns estudis que defensen que la marxa nòrdica feta de forma suau o moderada és un bon esport per a les persones amb artrosi.

Fer exercicis específics de força isomètrics i isocinètics que ajudin a potenciar la musculatura associada a les articulacions és de capital importància. Per exemple, l’enfortiment dels quàdriceps i dels isquiotibials és una part bàsica de tractament de l’artrosi de genoll (inforeuma.com/actividad-fisica-y-artrosis-de-rodilla/). L’aquagym, el tai-txi o el pilates terapèutic són també bons i en general exercicis segurs que ajuden en el treball de l’equilibri i la força tan important en el tractament de l’artrosi.

La dieta

Hi ha un acord entre els experts que tant la dieta mediterrània com la dieta atlàntica tenen efectes beneficiosos en la prevenció de l’artrosi.

Hi ha estudis científics que demostren que els pacients amb artrosi que segueixen les dietes mediterrània o atlàntica gaudeixen d’una millor qualitat de vida. 

Recomanacions en els hàbits a evitar

El sedentarisme, el tabac, l’estrès, l’insuficient descans nocturn de qualitat, els cops repetitius de baix impacte i per descomptat els cops d’alt impacte a les articulacions, o són factors de risc modificables per patir artrosi. Hi ha altres no modificables, com el sexe, l’edat i la genètica que no es poden canviar, però aquells que sí que són modificables, els hem de posar seriosa atenció.

Article per cortesia del Dr. Francisco Castro-Domínguez, Cap de Secció, Servei de Reumatologia, Centre Mèdic Teknon, Barcelona. Coordinador, Grup de Treball SER a Artrosi, ARTROSER, Societat Espanyola de Reumatologia.

Imatge de l’ article de Marc Najera en Unsplash