Prevenció i diagnòstic precoç de l’artrosi

Aquest article és cortesia del Dr. Francisco Castro-Domínguez, Cap de Secció, Servei de Reumatologia, Centre Mèdic Teknon, Barcelona. Coordinador, Grup de Treball SER a Artrosi, ARTROSER, Societat Espanyola de Reumatologia.

Introducció

A Espanya l’artrosi afecta uns 7 milions de persones i, segons l’estudi EPISER 2016, la prevalença d’artrosi en una o més localitzacions en població de més de 40 anys és del 29,35%, i la prevalença d’artrosi lumbar és del 15,52 %, de l’artrosi de genoll del 13,83%, de l’artrosi cervical de 10,10%, de l’artrosi de mans del 7,73% i de l’artrosi de maluc del 5,13%.

Històricament, l’artrosi s’havia considerat com un simple procés degeneratiu o de desgast de l’articulació, concepte que encara continua vigent a la saviesa popular.

En els darrers anys, nous avenços en la comprensió de la malaltia han posat de manifest que l’origen de l’artrosi és molt més i que el que avui s’entén pel terme artrosi (al món anglosaxó: se’n diu osteoartritis a la mateixa malaltia), és en realitat una malaltia amb molts subtipus diferents, que s’inicia amb una llarga etapa preclínica (de fins a 20 anys, sense cap símptoma) i de la qual la seva manifestació clínica final comuna és el dolor i la disfunció articular, que són els símptomes que, lamentablement, estan en boca de totes les persones que pateixen aquesta malaltia.

Les vies fins a aquesta etapa articular seran diferents en cada subtipus de pacient, i els components patogènics, i entre ells la inflamació, es presentaran en diferents graus segons el subtipus, determinat pels factors de risc, i moment evolutiu de la malaltia.

Prevenció

S’han identificat múltiples factors de risc per a l’artrosi, incloent-hi la lesió articular per microimpacte (maneig de càrregues de manera repetitiva) o alt impacte (traumatismes), l’obesitat, la sarcopènia (pèrdua de massa muscular), la genètica, les alteracions biomecàniques (forma i alineació articular), el sexe (afecta més les dones) i l’envelliment (afecta més les persones de més edat). Alguns són modificables, com l’obesitat, la sarcopènia i el treball amb càrregues manejades de manera inadequada i d’altres no, com l’envelliment, el sexe o la genètica.

La prevenció de l’artrosi és aplicar les estratègies de tractament no farmacològic encaminades a corregir els factors de risc modificables.

En general, es recomana evitar el maneig de càrregues de manera inadequada, pèrdua de pes en aquelles persones amb sobrepès o obesitat, exercici físic aeròbic diari, exercici per guanyar massa muscular i una dieta i un estil de vida saludable, podent aquests dos actuar condicionant l’epigenètica.

Diagnòstic precoç

A l’artrosi es veuen alterats tots els teixits que la formen: El cartílag, l’os subcondral, la membrana sinovial, la càpsula articular, els meniscs, les burses, els lligaments i els músculs. L’origen i l’ordre en què es produeixen aquestes alteracions és diferent a cada pacient.

Els símptomes principals són el dolor i la limitació de la funció articular. S’hi poden afegir: rigidesa, crepitació, tumefacció, restricció de l’arc de moviment articular, inestabilitat articular o atròfia muscular segons el cas.

El diagnòstic precoç és molt important en oferir la possibilitat de posar en marxa estratègies no farmacològiques encaminades a eliminar els factors de risc modificables, amb l’objectiu d’afavorir l’alentiment de la progressió, prevenir la disfunció articular i permetent tractar de manera més senzilla i amb èxit el dolor.

En cas de patir alguns de patir d’algun d’aquests símptomes, vostè ha d’acudir al seu reumatòleg per rebre una valoració clínica, i si escau, fer les exploracions complementàries que el seu reumatòleg consideri oportunes per el seu cas concret.

Aquest article és cortesia del Dr. Francisco Castro-Domínguez, Cap de Secció, Servei de Reumatologia, Centre Mèdic Teknon, Barcelona. Coordinador, Grup de Treball SER a Artrosi, ARTROSER, Societat Espanyola de Reumatologia.

Imatge de Dr. Manuel González Reyes en Pixabay