El Paper del Metge de Família a l’Artrosi

Article cortesia del Dr. José Luis Llisterri Caro, Metge de Família, Clínica Vallada de Valencia

L’Artrosi

L’Artrosi és una malaltia degenerativa, inflamatòria, crònica que afecta les articulacions. La simptomatologia de l’artrosi sovint s’associa a incapacitat funcional, així com també a signes i símptomes d’inflamació com són el dolor, la rigidesa i la pèrdua de mobilitat. És la segona malaltia més prevalent com a motiu de consulta en atenció primària. Es calcula que el 88% dels pacients amb artrosi tenen una mitjana de 2,4 comorbiditats físiques o mentals addicionals i que l’artrosi indueix l’aparició d’incapacitat funcional, depressió i pèrdua d’independència deguts en part a la presència concomitant d’altres patologies.

El metge de família és el responsable del maneig del pacient amb artrosi. Això inclou l’avaluació inicial per al diagnòstic correcte, el tractament i el seguiment del pacient en el context familiar, social, psicològic i comunitari. A la taula 1 s’exposen els aspectes bàsics per a una valoració integral dels pacients amb artrosi.

Taula 1. Valoració integral de la persona amb artrosi en atenció primària

1. Valoració social:
   1. Influència a la vida diària: a les activitats quotidianes, als deures familiars, a les aficions i al lleure.

   1.2 Expectatives sobre l’estil de vida.

2. Valoració de la malaltia: expectatives, coneixement de la malaltia.
3. Valoració ocupacional: capacitat laboral, adaptacions a la llar o lloc de treball.
4. Estat d’ànim: detecció de depressió, ansietat i altres alteracions emocionals.
5. Qualitat del son.
6. Xarxa de suport: cuidadors, organitzacions, etc.
7. Coexistència d’un altre dolor agut o crònic, tractable o no tractable.
8. Actitud per a l’exercici físic.
9. Presència de comorbiditats: malaltia cardiovascular (hipertensió, diabetis…), malaltia renal, respiratòria, mental, pacient pluripatològic, pacient fràgil.
10. Actitud i aptitud davant de la cirurgia: expectatives.
11. Avaluació del fàrmac més apropiat: dosis, posologia, interaccions, efectes secundaris…
12. Risc de caigudes.
13. Avaluació del dolor.
14. Valoració d’estratègies d’autoajuda i autocura.

Modificat de: Nieto E. Aten. Primària. 2014;46 Supl 1:62-68.

Tractaments bàsics per part del metge de família

Els tractaments bàsics (educació sanitària, exercici i pèrdua de pes en cas d’obesitat) cal oferir des de l’atenció primària a tots els pacients com a part de l’autocura, aspecte transcendental per incrementar la qualitat de vida integral al llarg de tota la vida. En aquest sentit, els pacients han de rebre informació i orientació sobre promoció d’estils de vida saludables (alimentació sana i equilibrada), identificació de factors de risc d’acord amb l’edat (tensió alta, colesterol, diabetis…), conèixer els símptomes de la malaltia i saber manejar-los, acceptar el tractament i implicar-se en el compliment terapèutic. Un dels objectius en el maneig de l’artrosi és aconseguir l’abandonament del rol passiu del pacient, per convertir-lo en una persona amb capacitat d’autocura i autogestió del procés (pacient expert). Els grups de suport per a l’artrosi, els programes d’autocontrol i els programes d’educació per a pacients, com ara els de la Fundació Internacional d’Artrosi (OAFI), poden ajudar a aprendre sobre la cura personal i millorar el maneig de la malaltia.

El tractament de l’artrosi per part del metge d’atenció primària implica, a més a més de les opcions no farmacològiques com les descrites prèviament, la selecció de fàrmacs més idonis per a cada pacient. És a dir, el tractament individualitzat ha de presidir les recomanacions terapèutiques del metge de família. Els fàrmacs usats a l’artrosi inclouen paracetamol, opioides menors i majors, AINEs (antiinflamatoris no esteroïdals), tractaments tòpics, intraarticulars, i fàrmacs condroprotectors amb efecte SYSADOA (simptomàtic d’acció lenta) i DMOAD (modificadors del curs de la malaltia). L’ús dels diferents fàrmacs dependrà de la intensitat i localització de l’artrosi així com de les característiques diferents del pacient: edat, comorbiditat, possibles interaccions, grau de discapacitat, i la presència o no de sinovitis.

El metge de família ha de tenir en compte quan derivar el pacient amb artrosi. Diverses situacions com són: dubtes diagnòstics, deformitat important, limitació i bloqueig articulars, mala resposta terapèutica i valoració quirúrgica, impliquen sol·licitar interconsulta a Reumatologia o Traumatologia.

Referències bibliogràfiques

1. Croft P, Porcheret M, Peat G. Managing osteoarthritis in primary care: the GP as public health physician and surgical gatekeeper. Br J Gen Pract. 2011 Aug;61(589):485-6. doi: 10.3399/bjgp11X588231. PMID: 21801544; PMCID: PMC3145500.
2. Osteoarthritis. American Academy of Family Physicians. Last Updated January 2021.        Familydoctor.org. Disponible en aquest enllaç
3. Nieto E. Seguimiento del paciente con artrosis. Manejo coordinado y criterios de derivación entre niveles asistenciales. Aten Primaria. 2014;46 Supl 1:62-68. 
4. Herrero M, Giménez S, Vergara J, Vilés E, Martínez H, Rodríguez GC, Vergés J, Llisterri JL, Frías JF, Díaz JA. Comorbilidad asociada a pacientes diagnosticados de artrosis de rodilla en España: resultados del estudio EMARTRO. Semergen. 2015;41 (Espec Congr): 23.

Article cortesia del Dr. José Luis Llisterri Caro, Metge de Família, Clínica Vallada de Valencia

Photo by Austin Distel on Unsplash