OAFI publica una revisió de la literatura científica sobre la influència de l’origen i la qualitat dels SYSADOAs en la seva eficàcia i seguretat clínica

El passat 24 de març, es van publicar els resultats de la recent revisió de la literatura efectuada pel departament d’investigació i desenvolupament de OAFI sobre la influència de la qualitat dels SYSADOAs en l’eficàcia i seguretat d’aquestes molècules.

Els SYSADOAs, també coneguts com a fàrmacs d’acció lenta per a l’artrosi (del seu acrònim en anglès SYMPTOMATIC Slow-Acting Drugs for osteoarthritis), comprenen un grup heterogeni de fàrmacs amb un efecte a llarg termini sobre els símptomes de l’artrosi. Els agents més utilitzats per via oral -sulfat de condroïtina, glucosamina i diacereïna- han estat recomanats per la Lliga Europea contra el Reumatisme (EULAR) i per la Societat Europea per als Aspectes Clínics i Econòmics de l’Osteoporosi, l’Artrosi i les Malalties Musculoesquelètiques (ESCEO). En molts pacients amb artrosi i comorbiditats associades, representen l’única alternativa terapèutica. No obstant això, la prescripció dels SYSADOAs és un desafiament a causa de la gran quantitat de productes disponibles i al fet que les variacions en les tècniques d’extracció i purificació poden donar lloc a diferències en el contingut, la composició, la puresa, els efectes biològics i la seguretat.

Per donar suport als nostres pacients, a OAFI, hem analitzat la bibliografia publicada sobre la qualitat, l’eficàcia i la seguretat dels SYSADOAs per intentar donar llum sobre aquest tema i permetre una elecció més informada i conscient entre el gran ventall de productes disponibles al mercat. Hem revisat en detall les dades sobre la qualitat del sulfat de condroïtina, la glucosamina i la diacereïna, finalment analitzant la seva resposta en la resposta terapèutica des d’un punt de vista de l’eficàcia i la seguretat.

La literatura científica ens va revelar que les preparacions de glucosamina i sulfat de condroïtina podrien variar considerablement entre elles, amb el resultat que l’ús de formulacions incorrectes podria donar lloc a resultats terapèutics subòptims, el que provocaria al seu torn una mala adherència i una insatisfacció amb el tractament. Estudis que analitzen la composició del sulfat de condroitina utilitzant diverses tècniques, van revelar que les variacions depenen de l’origen, producció i purificació i poden donar lloc a diferències en els efectes biològics i terapèutics.

Un aspecte important a considerar és que molts SYSADOAs es comercialitzen com a nutracèutics, productes que tenen una regulació legislativa menys restrictiva respecte a la dels productes comercialitzats com a fàrmacs. A l’avaluar la seguretat i l’eficàcia, és important assegurar-se que les dades s’interpretin tenint en compte les diferències entre productes de qualitat farmacèutica i productes de qualitat nutracèutica i que s’indiqui clarament la font i la puresa del preparat investigat. Donades les diferents característiques fisicoquímiques i la manca d’estudis clínics, el risc-benefici de les preparacions de grau nutracèutic no es pot extrapolar dels productes de grau farmacèutic. No obstant això, tot i les diferències observades in vitro, mai s’ha demostrat que un SYSADOAs de grau farmacèutic sigui millor que un nutracèutic, simplement perquè no s’han realitzat estudis comparatius en humans.

A OAFI creiem en la investigació. Els resultats dels estudis que investiguen les propietats modificadores d’aquests agents podrien conduir al disseny de productes millors i més eficaços. Gran part de la controvèrsia que envolta els SYSADOAs sorgeix com a resultat de diferències en qualitat, puresa i eficàcia,. Seria interessant realitzar assaigs clínics que comparin específicament productes de qualitat farmacèutica amb nutracèutics basats en una avaluació d’aquests factors. L’eficàcia i seguretat demostrades en assaigs clínics controlats tant amb sulfat de condroïtina com amb sulfat de glucosamina han estat confirmades amb productes farmacèutics.

L’estudi promogut per OAFI ha estat publicat a la revista de la Lliga PanAmericana de Reumatologia (PANLAR), Global Reumathology.