12 propostes per disminuir l’impacte de l’obesitat

• A Espanya, més del 60% de la població espanyola té obesitat o es troba en risc de patir-la
• És el novè país d’Europa amb una de les prevalences més importants en excés de pes
• Només el 69% dels pacients obesos rep un diagnòstic d’obesitat
• Coneix ara les 12 propostes presentades ahir al Congrés dels Diputats

Amb l’objectiu de desenvolupar estratègies que permetin disminuir l’impacte de l’obesitat al nostre país, al Congrés dels Diputats s’ha presentat l’informe ‘Situació sanitària i social de les persones amb obesitat a Espanya’, realitzat per l’Aliança per l’Obesitat , composta per tretze organitzacions de pacients i societats científiques. Amb un format de dues taules debat, la primera amb professionals sanitaris i la segona amb portaveus parlamentaris de la Comissió de Sanitat dels diferents grups majoritaris, les entitats signants del document han reclamat la necessitat de reconèixer l’obesitat com a malaltia crònica i multifactorial a Espanya, cosa que, en paraules de Victoria Buiza, portaveu de l’Aliança per l’Obesitat i presidenta de l’associació AB Híspalis Nacional, “no només milloraria la prevenció i atenció, sinó que també impulsaria la investigació i la inversió en polítiques de salut pública per abordar aquest creixent problema”. D’aquesta manera, assegura, “les persones amb obesitat podrem formar part de la Llei de garanties i començarem a ser pacients reconeguts pel sistema sanitari espanyol”.

Aquest estudi té com a objectiu identificar quines són les barreres que obstaculitzen el maneig de la malaltia. La doctora Irene Bretón, membre de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN), ha alertat que l’obesitat està clarament infradiagnosticada i que hi ha una coordinació inadequada a l’atenció entre diferents professionals sanitaris i entorns clínics. “En general, hi ha una manca d’individualització i personalització de l’atenció a les necessitats del pacient, també les emocionals, i una escassa informació i formació sobre aquesta malaltia i les seves conseqüències”.

Així, la conclusió principal que es desprèn de l’informe és que la manca de reconeixement de l’obesitat com a malaltia condueix inevitablement a un infradiagnòstic. Tot i que l’evidència científica dóna suport a que l’obesitat és una malaltia crònica, les persones amb obesitat tendeixen a infravalorar la seva condició real de pesⁱ, cosa que provoca un retard significatiu en la recerca d’atenció mèdica. El procés diagnòstic també presenta reptes; segons els resultats obtinguts en aquest estudi, només el 69% dels pacients obesos rep un diagnòstic d’obesitat.

Atenció i abordatge de l’obesitat

A l’estudi s’observa que un terç dels pacients amb obesitat no ha rebut atenció específica; només el 67% dels pacients amb obesitat rep algun tipus d’atenció sanitària, estant atesos de mitjana per 2 o 3 especialistes. Els professionals d’especialitats com endocrinologia, atenció primària i nutrició són els més freqüentment involucrats, mentre que disciplines igualment rellevants, com la psicologia o la medicina interna tendeixen a exercir per a ells un paper secundari a l’atenció, deixant necessitats crítiques dels pacients sense cobrir. Aquestes deficiències en la coordinació i la continuïtat assistencial i l’absència d’un enfocament multidisciplinari integral comprometen la qualitat de l’atenció sanitària. L’atenció psicològica especialitzada i la teràpia conductual en són un exemple. Aquestes disciplines es destaquen com un component essencial en l’abordatge de l’obesitat i, tanmateix, el 71% dels participants a l’estudi no ha tingut accés a aquest tipus de tractament, malgrat que el 56% considera que hi hauria estat beneficiós i només el 29% ha tingut accés a atenció psicològica especialitzada.

L’estigma, l’altre gran repte pendent per pal·liar l’obesitat

L’estigmatització a l’àmbit sanitari i social és un altre desafiament que afecta negativament la qualitat de l’atenció sanitària i el benestar dels pacients, incloent-hi els àmbits laborals, educatius, familiars i socials en general. Aquest prejudici sorgeix de la percepció generalitzada que l’obesitat és el resultat d’una manca de voluntat i mals hàbitsⁱⁱⁱ, així com d’estereotips negatius relacionats amb l’obesitat^ivv. El doctor Albert Lecube, membre de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO), ha explicat que l’obesitat no és un vici ni una malaltia moral. “Una persona no escull tenir obesitat, sinó que la malaltia el tria”, per la qual cosa opina que “no podem continuar acceptant que l’obesitat segueixi sent una porta oberta a la inequitat ni a la discriminació al llarg del procés assistencial”. Aquest expert ha assegurat que, a més de canviar l’estil de vida, que és imprescindible, cal valorar totes les eines que ofereix la medicina per fer-hi front i atenent les necessitats individuals de cada individu. El doctor Lecube posa el focus que les estratègies no han de ser excloents: “podem tenir pacients amb obesitat en què combinem diferents intervencions segons el moment i estat de salut. Incorporar la cirurgia bariàtrica a les llistes de priorització dels sistemes sanitaris, ampliar la seva oferta i garantir un seguiment adequat després de la cirurgia és una prioritat per combatre l’obesitat”.

12 propostes per disminuir l’impacte de l’obesitat a Espanya

Davant la sòlida evidència que dóna suport a l’alta prevalença de l’obesitat, la seva tendència preocupant a l’augment, el seu impacte significatiu tant en el sistema sanitari com en l’economia (l’obesitat comporta un 9,7% de la despesa total en atenció sanitària i redueix la productivitat laboral en l’equivalent a 479.000 jornades laborals anuals), la seva àmplia gamma de comorbilitats associades i la seva repercussió negativa en la qualitat de vida, l’obesitat s’erigeix com un desafiament urgent en la salut pública espanyola per a la qual aquesta aliança estratègica proposa 12 propostes que s’enfoquen en una atenció més efectiva i en la promoció d’un enfocament integral de la malaltia per mitigar l’impacte en la salut i el benestar de les persones afectades:

• Potenciar el reconeixement real de l’obesitat com a malaltia crònica.
• Desenvolupar campanyes de conscienciació i sensibilització sobre l’obesitat.
• Desenvolupar programes d’educació i promoció de la salut a escoles.
• Realitzar accions de formació i conscienciació per a professionals sanitaris.
• Implementar programes de detecció precoç de l’excés de pes de manera sistemàtica.
• Establir protocols de diagnòstic integral.
• Establir protocols de tractament i seguiment personalitzats i integrals.
• Instaurar equips multidisciplinaris específics per abordar l’obesitat.
• Incorporar la cirurgia bariàtrica a les llistes de priorització dels sistemes sanitaris, ampliar-ne l’oferta i garantir un seguiment adequat després de la cirurgia.
• Establir protocols de comunicació i coordinació entre els diferents professionals sanitaris.
• Ampliar l’accés a l’atenció psicològica especialitzada i la teràpia conductual.
• Promoure la coresponsabilitat del pacient a través de la informació i educació sanitàries.

L’obesitat en xifres

L’obesitat ha augmentat gairebé tres vegades la seva prevalença des del 1975, cosa que representa, sens dubte, un desafiament de salut en constant creixement a nivell global. Actualment, s’estima que més de 988 milions d’adults pateixen obesitat^ix, i es preveu que aquesta xifra es pugui duplicar per a l’any 2030^x. A Espanya, més del 60% de la població espanyola té obesitat o es troba en risc de patir-la^xixii. Així, es converteix en el novè país d’Europa amb una de les prevalences més importants en excés de pes^xiii.

Sobre l’Aliança per l’Obesitat

Davant el creixent impacte de l’obesitat a la salut pública i a la població d’Espanya, s’ha conformat una aliança estratègica composta per tretze organitzacions de pacients i societats científiques* amb el propòsit fonamental de promoure la visibilitat i la defensa dels drets de les persones que enfronten l’obesitat a Espanya. Aquest objectiu central busca establir l’obesitat com una malaltia crònica que exigeix un enfocament integral i multidisciplinari, així com millorar l’atenció sanitària proporcionada als que la pateixen. Per assolir aquest objectiu, s’han delineat tres accions específiques:

1. Generar evidència sobre l’impacte que ocasiona l’obesitat a les persones que la pateixen.
2. Posar a la disposició de les administracions públiques propostes de millora en l’abordatge de l’obesitat.
3. Incidir davant de les autoritats sanitàries sobre la importància que l’obesitat sigui reconeguda com una malaltia crònica.

*Asociación Bariátrica Híspalis Nacional, Asociación de Pacientes Bariátricos y Obesidad (AB Híspalis), Asociación Española de Cáncer de Tiroides (AECAT), Asociación Española de Gastroenterología (AEG), Asociación de Enfermos de Esófago de Barret (ASENBAR), Cardioalianza, Federación Española de Diabetes (FEDE), Federación Nacional de Enfermos y Trasplantados Hepáticos (FNETH), Osteoarthritis Foundation International (OAFI), Sociedad Española de Cirugía de la Obesidad (SECO), Sociedad Española para el Estudio de la Obesidad (SEEDO), Sociedad Española de Endocrinología y Nutrición (SEEN), Sociedad Española de Médicos Generales y de Familia (SEMG), Sociedad Española de Medicina Interna (SEMI), con la colaboración de Novo Nordisk.

Referències:

i Lecube, A., Sánchez, E., Monereo, S., Medina-Gómez, G., Bellido, D., García-Almeida, J.M., de Icaya, P.M., Malagón, M.M., Goday, A., and Tinahones, F.J. (2020). Factors Accounting for Obesity and Its Perception among the Adult Spanish Population: Data from 1000 Computer-Assisted Telephone Interviews. Obesity Facts, 13(4):322-332.

ii Baile, J.I., González-Calderón, M.J., Palomo, R., and Rabito-Alcón, M.F. (2020). Psychological Intervention of Obesity: Development and Perspectives. Revista de Diagnóstico Psicológico, Psicoterapia y Salud, 1(11):1-14.

iii Flint, S.W., Nobles, J., Gately, P., and Sahota, P. (2018). Weight Stigma and Discrimination: A Call to Media. The Lancet, 6(3):169-170.

iv Turner, M.M., Ford, L., Somerville, V., Javellana, D., Day, K.R., and Lapinski, M.K. (2020). The Use of Stigmatizing Messaging in Anti-Obesity Communications Campaigns: Quantification of Obesity Stigmatization. Communication Reports, 33(3):107-120.

v Bristow, C., Meurer, C., Simmonds, J., and Snell, T. (2020). Anti-Obesity Public Health Messages and Risk Factors for Disordered Eating: A Systematic Review. Health Promotion International, 35(6):1551-1569.

vi Organisation for Economic Cooperation and Development. (2019). The Heavy Burden of Obesity: The Economics of Prevention. Disponible en: https://www.oecdilibrary.org/sites/67450d67en/index.html?itemId=/content/publication/67450d67-en.

Consultado: 5 de octubre de 2023.

vii Hernáez, A., Zomeño, A.D., Dégano, I.R., Pérez-Fernández, S., Goday, A., Vila, J., Civeira, F., Moure, R., and Marrugat., J. (2019). Exceso de Peso en España: Situación Actual, Proyecciones para 2030 y Sobrecoste Directo Estimado para el Sistema Nacional de Salud. Revista Española de Cardiología, 72(11):916-924.

viii Okunogbe, A., Nugent, R., Spencer, G., Ralston, J., and Wilging, J. (2021). Economic Impacts of Overweight and Obesity: Current and Future Estimates for Eight Countries. BMJ Global Health, 6(10).

ix World Obesity Federation’s ‘Obesity Atlas 2023, March 2023. Consultar publicación en World_Obesity_Atlas_2023_Report.pdf. Última visualización 11.09.2023

x World Obesity Federation. (2022). World Obesity Atlas 2022. Disponible en: https://s3-eu- west1.amazonaws.com/wof-files/World_Obesity_Atlas_2022.pdf. Consultado: 5 de octubre de 2023.

xi Instituto Nacional de Estadística. (2017). Índice de Masa Corporal Población Infantil según Sexo y Comunidad Autónoma. Población de 2 a 17 años. Disponible en: https://www.ine.es/jaxi/Tabla.htm?path=/t15/p419/a2017/p06/&file=01011.px. Consultado: 5 de octubre de 2023. xii Instituto Nacional de Estadística. (2020). Índice de Masa Corporal por CCAA y Periodo. Población de 18 y más años. Disponible en: https://www.ine.es/jaxi/Tabla.htm?path=/t00/ICV/dim3/l0/&file=33101.px. Consultado: 5 de octubre de 2023.

xiii World Health Organizarion. (2022). WHO European Regional Obesity Report 2022. Disponible en: https://iris.who.int/bitstream/handle/10665/353747/9789289057738-eng.pdf. Consultado: 5 de octubre de 2023.

Article per cortesia d’Aliança Multidisciplinar Per l’Obesitat.

Recorda que a OAFI, disposem d’un servei de nutrició i dietètica, i que pots demanar cita només trucant al (+34) 931 594 015.

Fotografia de i yunmai a Unsplash