Els mitjans de comunicació s’interessen per la relació del Papa amb OAFI

• Amb la mort del Sant Pare es posen a la llum els seus problemes osteoarticulars
• Els mitjans es fan ressò del paper del Dr. Vergés a les malalties del Papa i la seva relació personal

Aquesta setmana s’ha produït el decés del Sant Pare Francesc, a 88 anys. Com no podia ser altrament, la notícia ha tingut una repercussió mundial. Amb el pas dels dies, els mitjans s’han anat fent ressò d’alguns passatges de la vida del Pontífex, així com algunes de les malalties que el van atribuir els darrers anys. Entre elles, el Sant Pare patia de problemes als genolls, i és aquí on el Dr. Vergés va formar part del consell consultiu per ajudar la mobilitat del Papa.

A continuació us deixem amb la reproducció de l’entrevista realitzada pel periodista Jordi Basté, en el programa El Món a RAC1.

Clica aquí per reproduir l’entrevista a RAC1

El Papa i la seva relació amb el Dr. Vergés i OAFI

El diari la Razón, ha publicat una entrevista amb el Dr. Vergés on explica la cronologia de la relació amb el Papa Francesc. A continuació us reproduïm l’entrevista realitzada per la periodista Belén Tobalina.

ARTICLE PUBLICAT EL 25-4-2025

Els problemes de salut del Papa eren per tots coneguts. No tenia part d’un dels seus pulmons, durant la pandèmia li van haver de treure part del còlon, ia tot això calia sumar-hi els problemes de genoll i maluc que tenia i pels quals el 22 de maig del 2022 va aparèixer per primera vegada en cadira de rodes. El doctor Josep Vergés, president de la Fundació Internacional de l’Artrosi (OAFI), sap bé aquestes últimes «goteres».

És el metge espanyol que tractava Francesc del seu dolor articular, un honor que va voler mantenir en secret fins a la mort del Sant Pare dilluns passat, i que va revelar off the rècord i en confiança temps enrere en revelar que el Pontífex l’havia obsequiat amb un rosari.

Josep, ara que el Sant Pare ha mort tristament podem explicar que vostè era el metge espanyol que tractava Francesc del genoll.

Bé, jo estava com a consultor. Ell tenia el seu equip mèdic, que era de nivell excel·lent, però sí, era el que el tractava de la seva artrosi. Fa més de dos anys vaig contactar-hi. La Fundació OAFI no té ànim de lucre i dins dels pacients que visitem tenim un col·lectiu religiós i comencem a visitar monges, com les de la residència de Teresa de Calcuta, i sacerdots que, per l’artrosi, no es poden agenollar.

No és que la fundació sigui religiosa, és laica, però és part de la nostra filosofia atendre totes les persones que ho necessitin, independentment de les seves creences. Però tornant al tema, parlant un dia amb el cardenal Juan José Omella, arquebisbe de Barcelona, ​​em va comentar que el Sant Pare tenia aquesta problemàtica i que li agradaria que el visités.

La primera reunió que vam tenir vam anar amb el doctor José María Villalón, cap de l’equip mèdic del Club Atlètic de Madrid, i la doctora Ingrid Moller, reumatòloga. Vam ser tots tres per posar-nos a disposició del Sant Pare gràcies a monsenyor Omella ia monsenyor Bernardito Cleopas Auza, el nunci de Sa Santedat. En aquella reunió al Vaticà vam fer un petó i, a partir d’aquell moment, i d’explicar-li el que fèiem a la fundació vaig començar a interactuar amb ell de manera confidencial. El tractava però com a consultor, perquè ell tenia el seu geriatre.

Se sap que tenia artrosi. Però, pot explicar-ne algun detall?

Tenia dolor i dificultats de mobilitat importants per a l’artrosi. Però no et puc explicar gaire més per respectar la confidencialitat mèdico-pacient, llevat que va millorar fins al punt que fins i tot podia caminar a l’interior del seu recinte i se li va treure el dolor i va començar a caminar amb bastó. Millorem molt la qualitat de vida.

Recorda com va ser la primera trobada amb ell?

El dia que vaig anar i que estava amb ell a la Plaça de Sant Pere Francesc va dir en públic que hi havia OAFI, una fundació que es preocupa de l’artrosi. Em va posar la pell de gallina que digués això a la Plaça de Sant Pere. Va ser un detall bonic. Després va tenir lloc el besamans. Va ser llavors quan Maria Teresa, la directora de l’àrea de pacients d’OAFI, va dir al Sant Pare que estàvem preocupats per la gent que pateix aquesta patologia.

I li va dir el Papa: «M’ho explicarà a mi que pateixo aquesta malaltia». També va parlar de futbol amb el doctor Villalón. Vam tornar a Espanya i vam acordar quin tractament hauria de seguir el Sant Pare. Parlem amb el fisioterapeuta que ho estava portant, i comentem el tema de la dieta, del pes. Ell em va explicar la seva problemàtica ia partir d?aquí li diem què ha de fer per millorar.

A la segona cita, havien transcorregut aproximadament tres mesos entre la primera i la segona, ell es va mostrar molt interessat per OAFI. Li va agradar molt el programa dels religiosos i ell mateix va dir: «Vergés, vostè què necessita». Estava content perquè havia millorat molt dels dolors; tal és així, que fins i tot es mostrava a favor d’esdevenir ambaixador d’OAFI.

Com era el Papa Francesc com a pacient?

Molt bo. Molt afable. El dolor no li permetia fer la seva vida i quan va millorar força, tenint en compte el procés avançat que tenia, es va posar content.

Es queixava molt?

No, no era rondinaire. Era una persona que aguantava el dolor. Suportava el dolor.

«Francesc aguantava el dolor. Al principi, quan el vaig veure no es queixava. Però la cara del Pontífex era de dolor»

Josep Vergés, president d’OAFI

Però el Pontífex els ho feia saber o alguna cosa?

No, al principi quan el vaig veure no es queixava, però la cara era dolorosa. Després hi ha una anècdota bonica quan la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (Semergen) feia el seu 50è aniversari i em van demanar fer un besaman amb ell i el cardenal Omella va fer les gestions perquè fos així i veiessin el Papa. El besaman sol ser entre tres o quatre persones, ja que ens va rebre a tots i això que érem més de 60 persones. Li vaig dir: «Aquí té una representació mèdica espanyola que ha fet un gran esforç amb el tema de la covid». Va ser un detall que veiés tot el col·lectiu.

Però, expliqui’m alguna anècdota, una cosa que sempre li digués el Sant Pare, per exemple, o alguna broma que li fes.

Que resés per ell, això sempre m’ho deia. També em deia que no es volia operar perquè tenia un sol pulmó. Mai li vaig preguntar per què no volia operar-se, ho entenc, la veritat. I sobre la dieta em va dir: «Feu vostè el que vulgui, però les llenties i els cigrons no me’ls tregui, que sóc de plat de cullera». Li agradava molt el que era cuinat. Ah, i també em va dir: «I vostè què?» Jajaja. «A mi em porta un altre metge», li vaig respondre en pla de broma, i va riure molt.

I com ho porta vostè?

Jo m’he aprimat, però ho he de fer més. El Papa es va aprimar i va millorar molt. Caminava a les seves estances, caminava i recolzava bé, una altra cosa és que a mesura que es va anar fent gran el problema va anar a més. En tot cas, li vam treure el dolor i va millorar molt la seva mobilitat articular. D’això n’estic molt orgullós, Francesc va millorar tant de maluc com de genoll.

De tots els dolors que tenia, quin era el que portava pitjor?

No m’ho deia, però jo veia la posició per evitar el dolor. No calia que m’ho digués. Fixeu-vos si era llest que va entendre de seguida que l’artrosi era una malaltia sense glamour i que ens costava tenir ambaixadors. Ell patia i entenia com patien els altres.

A més del Pontífex, a OAFI atenen algun membre de la Cúria o de l’Estat Vaticà en si?

Teníem persones a prop del Papa, al Vaticà, que ens demanaven de vegades suport mèdic científic per al cos diplomàtic. I recolzem pacients que van venir del Vaticà a Barcelona. Ja érem coneguts per a ell i per a la Cúria. Però vaja, això com fem amb tothom. Com fem a Madrid ia Barcelona amb la clínica solidària, que qualsevol persona amb dolor pot venir per veure si us podem ajudar.

Com definiria el Papa?

Era una persona bona, humil. Francisco tenia molt clar la seva comesa. Va haver d’enfrontar-se a molta problemàtica interna que es va trobar. Quan algú li portava la contrària en una cosa que tenia clara no transigia perquè tenia les idees clares, era molt tossut. A més, era molt educat i molt bona persona. A nivell internacional, no li agradaven les guerres ni que hi hagués gent pobra. El tema d’Ucraïna i d’Israel li afligia.

En la primera vista, Francesc li va regalar un rosari. Recordeu-me com era.

És un rosari senzill que té un petit anagrama papal. Ell en tenia diversos i em va donar un a mi i un altre a la responsable de l’àrea de pacients i voluntariat. A la vida he tingut moltes satisfaccions i aquesta, haver pogut alleujar el dolor al Papa, n’ha estat una.

Vostè és creient?

Sóc creient i darrerament m’han passat una sèrie de coses per les quals penso que hi ha alguna cosa. La meva mare era molt catòlica. I aquest tracte amb el Papa m’ha acostat més a Déu. Al besamans, que era de 8 a 11 del matí, recordo que estava previst que plogués molt. Amb la pluja, ho haguessin cancel·lat, ja que el Papa patia molt veient la gent mullar-se o passar fred esperant el besamans. Doncs a les 8 va deixar de ploure ia les 11 quan va acabar l’acte va ploure a càntirs. Per mi va ser, en part, cosa de la meva mare, que era molt creient, no ho sé… Només tinc paraules d’agraïment per a ell i per a tota la gent que l’envolta.