El doctor Josep Vergés i la Fundació OAFI

• Article d’Antonio G. García, metge i catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Madrid i president de la Fundación Teófilo Hernando
• Article publicat a ISanidad el 19 de març de 2025

Bioibèrica és una companyia farmacèutica la planta industrial de la qual s’ubica a Palafolls, Barcelona. El doctor Josep Vergés Milano em va convidar a visitar la fàbrica ia impartir un seminari de recerca sobre neurodegeneració i neuroprotecció farmacològica. Corrien els anys finals del segle XX i el Josep dirigia el Departament de Recerca i Desenvolupament de Bioibèrica, una empresa líder en la producció d’heparina i també en ingredients naturals per a la salut. Dos daquests principis actius són el condroití sulfat i la glucosamina, posicionats per al tractament de l’artrosi per la seva activitat condroprotectora.

Vaig conèixer Josep en una de les seves visites al Departament de Farmacologia i Terapèutica, a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Madrid, en el marc de la col·laboració que desenvolupava amb el director, el professor Pedro Sánchez García. Josep es va interessar per una de les meves línies de recerca, la neuroprotecció farmacològica a l’ictus i les malalties neurodegeneratives, i va voler conèixer-la millor. Per això em convidés a visitar la Bioibèrica de Palafolls.

Jo no veia com la condroprotecció articular i la neuroprotecció cerebral podien entrecreuar-se. Però Josep, l’ímpetu del qual per obrir noves vies de col·laboració amb científics universitaris no tenia fre, va argumentar que la fisiopatologia dels dos tipus de malalties, articular i cerebral, tenien mecanismes patogènics comuns, entre d’altres, la inflamació, l’estrès oxidatiu i la mort cel·lular per apoptosi. Vist amb aquesta amplitud de mires em va semblar curiosa la comparació entre els dos sistemes, vaig agafar un avió i me’n vaig anar a Barcelona.

Després del seminari que vaig impartir a Palafolls, es va entaular un col·loqui fluid entre els investigadors de Bioibèrica, Josep i jo mateix, del qual van sorgir diverses idees per desenvolupar conjuntament amb alguns fàrmacs que aleshores Bioibèrica va posar al mercat per protegir l’articulació del pacient artròsic i de l’esportista, fonamentalment el controvertit.

Les col·laboracions en ciència de vegades sorgeixen casualment, cas de la meva incursió a l’artrosi, la inflamació i el dolor, gràcies a la meva trobada amb el doctor Josep Vergés

Iniciem la col·laboració amb projectes puntuals relacionats amb la neurotoxicitat, els mecanismes de mort neuronal i la neuroprotecció exercida pels fàrmacs de Bioibèrica. La professora Manuela García López i alguns joves doctorands i postdoctorands es van implicar en aquests estudis, dels quals van brotar algunes publicacions conjuntes amb autors dels dos grups.

Però una troballa casual va contribuir a potenciar aquesta col·laboració, amb la creació d’una Càtedra de Patrocini que vaig dirigir jo durant una dècada a la Universitat Autònoma de Madrid. Les seves activitats es relacionaven, lògicament, amb la inflamació crònica i, durant aquesta dècada, el generós finançament d’aquelles interessants investigacions va anar a càrrec de Bioibèrica, gràcies al suport del doctor Vergés.

Bioibèrica disposava també de preparats medicamentosos a base d’àcid hialurònic, la infiltració articular del qual millorava temporalment el quadre clínic de dolor i pèrdua funcional en els pacients amb gonartrosi. Els químics del laboratori de Palafolls van aconseguir trencar la gran molècula de l’àcid hialurònic, de diversos quilodaltons de pes molecular, en petits fragments de disacàrids la farmacocinètica dels quals era compatible amb la seva absorció intestinal després de la seva administració via oral.

Vam estudiar diversos fragments en cultius neuronals i vam demostrar que el BIS014 exhibia notables efectes neuroprotectors. Això va donar lloc al dipòsit d’alguna patent ia la publicació conjunta d’articles a revistes internacionals.

La Càtedra de Patrocini Bioibèrica-Universitat Autònoma de Madrid va funcionar durant una dècada gràcia al suport del doctor Vergés

Aleshores, el postdoctorand doctor Javier Egea, que treballava en un model d’inflamació aguda a la rata al laboratori de Manuela, va estudiar el compost BIS014 que, sorprenentment, va resultar ser eficaç suprimint la inflamació i el dolor nociceptiu. Tots rebem la notícia amb entusiasme. En aquells anys de la segona dècada d’aquest segle feia el seu postdoctorat al meu laboratori el doctor Fernando Padín, que s’havia doctorat a la Universitat de Santiago de Compostela. Fernando coneixia bé algunes tècniques in vivo per explorar l’activitat antiinflamatòria i analgèsica dels fàrmacs i va confirmar que el compost BIS014 exhibia aquestes dues propietats després de la seva administració oral.

Vaig pensar jo que un nou analgèsic per tractar el dolor nociceptiu i la inflamació no tenia excessiu interès, atès el nombrós grup de fàrmacs disponibles. Però, i si el BIS014 tingués eficàcia davant del dolor neuropàtic de l’herpes, la neuropatia diabètica, la neuropatia per quimioteràpia, el membre fantasma, el dolor postquirúrgic, la neuràlgia del trigemin, el dolor de l’ictus o les metàstasis òssies? La medicació disponible tenia efectes limitats en un nombre reduït de malalts, cas de la gabapentina que, a més, desplega efectes sedants que limiten les activitats dels pacients.

Fernando Padín i jo coneixíem un excel·lent grup investigador que a la Universitat de Granada estudiava el dolor en general i l’al·lodínia del dolor neuropàtic en particular. El professor Enrique Cobos, que s’havia format en aquest camp a la nord-americana Universitat de Harvard, ens va obrir les portes de la col·laboració. Les duradores estades de Ferran al laboratori granadí d’Enric van donar els seus fruits, ja que vam poder descobrir que, ni més ni menys que en cinc models murins de dolor neuropàtic, el BIS014 oral era tan eficaç, o més, que la gabapentina. Amb l’avantatge afegit que l’efecte antialodínic del fàrmac no s’acompanyava de sedació.

En una de les reunions periòdiques conjuntes en el marc de la Càtedra, Josep Vergés i els seus col·laboradors es van quedar gratament sorpresos quan Fernando Padín va presentar els resultats de l’efecte antialodínic del BIS014 als models de dolor neuropàtic. Això va encoratjar la pròrroga de la Càtedra durant diversos anys, a fi d’estudiar el mecanisme d’acció del nou compost i de fabricar lots nous de la molècula per fer els preceptius estudis preclínics toxicològics i farmacocinètics, abans d’entrar a les fases d’assajos clínics.

Amb aquestes idees en ment, i en col·laboració amb els experts de Bioibèrica, redactem una patent per protegir la idea als Estats Units, Europa i Japó. Un cop aprovada, vam fer una publicació conjunta internacional en una revista de dolor de gran prestigi.

En el marc de la Càtedra hi trobem una petita molècula que va mostrar ser eficaç, via oral, per tractar el dolor neuropàtic

L’abordatge pluridisciplinar per aclarir el perfil del compost BIS014 és un exemple de la riquesa que genera la col·laboració, que va implicar investigadors de Bioibèrica, la Universitat de Granada i la Universitat Autònoma de Madrid, amb algunes col·laboracions puntuals addicionals amb investigadors de la Universitat Miguel Hernández i de la Universitat de Santiago de Compostela.

D’altra banda, les càtedres de patrocini recolzades per empreses afavoreixen la formació de personal investigador i un enfocament translacional més gran de les investigacions que es realitzen en entorns acadèmics. Ignoro quina seria la destinació de la curiosa molècula BIS014 que deixem llesta per emprendre el seu desenvolupament preclínic i clínic.

Vam perdre la pista perquè el doctor Josep Vergés anava donant voltes a un projecte ambiciós i estimulant, la creació d’una fundació per a l’estudi de l’articulació. L’experiència de Josep era àmplia als estudis sobre artrosi, tant des de l’òptica científica com assistencial. La seva presència en congressos nacionals i internacionals era habitual, com a ponent i com a organitzador de simposis.

Estava constantment implicat en noves i noves activitats, estudis farmacoepidemiològics, disseny i organització d’assajos clínics, estudis sobre diversos aspectes de la patogènia de les malalties de l’aparell osteoarticular, particularment l’artrosi, les patologies articulars de l’esportista i l’osteoporosi.

Totes aquestes malalties es van tractar monogràficament en un dels cursos d’una setmana de durada, en el marc de l’Escola Internacional de Farmacologia “Teófilo Hernando”, que vam celebrar cada estiu a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, al bellíssim entorn del Palau de la Magdalena a Santander L’Escola es va organitzar conjuntament per Josep i Bioibérica, la Fundació

Va ser un èxit rotund atesa la qualitat dels ponents, de dins i fora d’Espanya, que vam convidar.

El doctor Josep Vergés va deixar la indústria farmacèutica per donar vida al somni de la seva vida, la Fundació OAFI, el 2016

Tot aquest bagatge tenia tanmateix les limitacions de l’accés dels pacients a aquesta informació, encara que el Josep ja organitzava periòdicament alguns cursos i congressos amb les associacions de pacients. En Josep em confessava el seu interès per crear algun tipus d’organització que li permetés expandir tot aquest cúmul d’activitats i que en pogués crear de noves.

I així, el 2016, va veure la llum la Fundació OAFI (OsteoArthritis Foundation International). En Josep va deixar el confort de les seves activitats a l’empresa farmacèutica i va emprendre el camí més complicat que portaria a donar vida al seu somni: treballar per i per als pacients, augmentar el coneixement de l’artrosi i buscar les millors mesures preventives i terapèutiques. Aquests fins fundacionals s’estendrien més tard al concepte de salut articular a l’esportista ia l’osteoporosi.

Només a Espanya hi ha 7 milions de pacients amb artrosi simptomàtica, elevant-se als 14 milions de pacients amb el grup dels asimptomàtics. Tot i aquestes xifres astronòmiques, el doctor Vergés sempre ha lamentat que les autoritats sanitàries i la societat en general considerin l’artrosi com una malaltia sense glamour associada a la vellesa: som el geriàtric d’Europa, afirma.

Però tot i això, sempre ha defensat que l’artrosi s’ha de diagnosticar correctament i tractar-se adequadament amb mesures físiques i farmacològiques per millorar la qualitat de vida dels pacients, mitigant el dolor i millorant la funció articular.

Aquests anys, a OAFI s’han anat creant una miríada d’activitats en forma de congressos, simposis i cursos, sempre centrats en el pacient d’artrosi

OAFI és una fundació per als pacients. De fet, els simposis, congressos i taules rodones que organitza anualment compten amb el suport de les associacions de pacients. També té cura de la relació i la col·laboració amb les societats científiques d’atenció primària, reumatologia i artrosi de dins i fora d’Espanya. Una curiosa activitat és la consulta que OAFI ofereix gratuïtament als pacients amb problemes articulars, consulta que porta personalment el doctor Vergés.

Josep va exercir la medicina i, posteriorment, es va dedicar a la investigació amb estades d’alguns anys al Canadà. Amb la seva vasta experiència clínica i científica en el sistema osteoarticular, ha muntat la seva clínica a la mateixa Fundació OAFI, on presta assistència gratuïta als pacients que la requereixen.

Recordo que abans de la creació d’OAFI, el Josep i jo parlàvem dels riscos inherents a un nou projecte. Però tenia clar que volia canviar el confort de la seva posició folgada a la indústria farmacèutica pel risc d’emprendre l’aventura de la seva vida.

Ara, després de 8 anys de recorregut i activitats frenètiques, el doctor Vergés segueix creant noves activitats i consolidant l’única fundació que, a nivell mundial, es dedica a l’artrosi, a la salut articular de l’esportista ia la salut de la dona osteoporòtica postmenopàusica, a l’àmbit i en col·laboració amb les associacions de pacients.

Tots aquests objectius es persegueixen amb activitats múltiples al llarg de l’any, com ara el gran OAFI Congress de tardor a Barcelona o el ja famós congrés amb el suggerent nom d’ “Articulando el Deporte”, que se celebra cada any a Madrid. O els cicles de Fòrums OAFI, les publicacions, el suport a treballs científics al camp osteoarticular, els programes educacionals, ARTRO360, tallers o la ràdio i TV OAFI.

OAFI també dirigeix ​​els seus esforços a la millora de la salut articular de l’esportista i l’osteoporosi

Jo he tingut la sort d’haver trobat en el meu camí la gran persona que és el doctor Josep Vergés. A cada reunió amb ell, a Madrid, a Barcelona o a congressos, dins i fora d’Espanya, brollaven noves idees i projectes que m’explicava amb entusiasme. Era impossible que tots ells cristal·litzessin, però dels molts que sortien del seu verb fluid i aclaparador, alguns es feien realitat. La seva cara s’encenia quan m’explicava algun dels nous projectes. Però en les nostres trobades ocasionals i riques, hi havia temps també per a la comunicació afectiva entre dues persones que en les dificultats havien entaulat amistat, Josep i jo.

De vegades, una persona inassequible al desànim com el doctor Vergés, es lamentava de les dificultats per les quals passava per aconseguir suports per a OAFI. Però a les nostres trobades successives reprenia la seva imparable activitat cerebral per donar vida a nous projectes. El doctor Josep Vergés Milano, una veritable força de la natura, mereix que el projecte de la seva vida, la Fundació OAFI, trobi aclarit el camí per consolidar-lo. Faig vots per això, amic Josep.

• Article d’Antonio G. García, metge i catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Madrid i president de la Fundación Teófilo Hernando
• Article publicat a ISanidad el 19 de març de 2025