Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament certes característiques i funcions.
Funcional
Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències no sol·licitades per l'abonat o l'usuari.
Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb fins estadístiques.L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques anònimes. Sense un requeriment, el compliment voluntari per part del vostre proveïdor de serveis d'Internet, o els registres addicionals d'un tercer, la informació emmagatzemada o recuperada només per a aquest propòsit no es pot utilitzar per identificar-vos.
Marketing
L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per crear perfils d'usuari per enviar publicitat, o per rastrejar l'usuari en una web o en diverses webs amb fins de màrqueting similars.
Disfàgia i artrosi: Comprenent dues afeccions clau i la seva relació
La disfàgia i l’artrosi són dues condicions mèdiques que afecten diferents parts del cos, però que poden tenir interaccions sorprenents. Aquest article n’explora les característiques principals, possibles connexions i mètodes de tractament.
En primer lloc, parlarem de la disfàgia, què és?
El terme disfàgia prové del grec «dys» (dificultat) i «phagia» (menjar).
La Disfàgia es defineix com un símptoma que fa referència a la dificultat o molèstia que es produeix a l’hora de formar i/o moure el bol alimentari, des de la boca a l’esòfag.
La disfàgia es pot localitzar a nivell orofaringi o esofàgic. La disfàgia orofaríngia comprèn les alteracions de la deglució d’origen oral, faringi, laringi i de l’esfínter esofàgic superior i abasta gairebé el 80% dels diagnòstics de disfàgia. La disfàgia esofàgica fa referència a alteracions a l’esòfag superior, el cos esofàgic i l’esfínter inferior, suposa el 20% dels diagnòstics.
Les poblacions de més risc de presentar disfàgia són les persones grans (afecta el 30-40% de les persones de 65 anys o més), les persones amb malalties neurològiques o neurodegeneratives i les persones amb malalties de cap i coll. Un diagnòstic precoç i un tractament adequat són essencials, ja que la disfàgia pot portar a complicacions greus com ara la desnutrició o pneumònia per aspiració.
Quins són els símptomes de la disfàgia?
Hi ha diferents signes que ens fan sospitar d’una disfàgia:
Tos o ennuegament en menjar, o immediatament després, amb totes o amb alguna consistència, especialment líquids.
Canvis a la veu durant o després de la deglució.
Babeo, dificultat per al control de la saliva.
Dificultat per a la formació del bolo i el maneig del menjar a la boca.
Deglució fraccionada (tenir la necessitat d’empassar diverses vegades per menjar un bolo petit).
Empassar el menjar en petites quantitats, a poc a poc.
Residus a la boca post deglució.
Sensació de retenció d’aliments a la faringe i necessitat de fer diverses deglucions.
Carraspeo durant o després dels àpats
Ocupació de temps excessiu per menjar.
Pèrdua de pes progressiva.
Pics febrils sense causa aparent.
Infeccions respiratòries de repetició (per broncoaspiració).
Artrosi: Una malaltia degenerativa
L’ artrosi és una patologia crònica caracteritzada pel desgast del cartílag articular, cosa que genera dolor i rigidesa a les articulacions. És la forma més comuna d’artritis i la prevalença augmenta amb l’edat. Factors com l’excés de pes, la genètica i l’ús repetitiu de certes articulacions augmenten el risc de desenvolupar-la. Les articulacions comunament afectades inclouen els genolls, malucs i mans.
L’artrosi limita la qualitat de vida i pot conduir a una discapacitat severa si no es fa servir correctament.
Encara que aquestes dues afeccions semblen no estar relacionades, hi ha circumstàncies on convergeixen.
Per exemple, l’artrosi cervical, que afecta les vèrtebres del coll, pot ocasionar compressió d’estructures properes a l’esòfag i causa disfàgia mecànica.
D’altra banda, dins de l’artrosi cervical, aquesta pot causar canvis ossis o la formació d’osteòfits (creixements ossis). Aquests canvis estructurals poden exercir pressió sobre l’esòfag o les vies nervioses que controlen els músculs de la deglució i porten a una disfàgia mecànica.
En aquests casos, la dificultat per empassar-se no està causada per problemes neurològics, sinó per una obstrucció física o una alteració estructural.
A més, els adults grans, comunament afectats per l’artrosi, també són més propensos a patir disfàgia a causa de l’envelliment natural dels músculs implicats en la deglució.
¿ Què he de fer si sospito que tinc disfàgia?
Davant la sospita de disfàgia hem d’acudir a un otorinolarigòleg especialista en disfàgia perquè ens faci el diagnòstic.
Hem d’acudir també a una logopeda especialista en disfàgia perquè ens orienti quin tipus d’alimentació podem menjar i ens ajudi amb la rehabilitació de la disfàgia.
En conclusió, podem dir que tant la disfàgia com l’artrosi presenten desafiaments significatius, però la investigació continua proporcionant millors enfocaments per manejar-los. Comprendre la relació entre aquestes dues condicions és crucial per desenvolupar tractaments integrals i personalitzats.
Referències Bibliogràfiques
Velasco MM, Arreola V, Clavé P, Puiggrós C. Abordaje clínico de la disfagia orofaríngea: diagnóstico y tratamiento. Nutr Clin Med. 2007; 1 (3): 174-202.
WGO. Disfagia. Guías y cascadas mundiales. Vol. 1. World Gastroenterology Organisation; 2014. p. 55-72.
Hochberg, M. C., Altman, R. D., April, K. T., et al. (2012). American College of Rheumatology 2012 recommendations for the use of nonpharmacologic and pharmacologic therapies in osteoarthritis of the hand, hip, and knee. Arthritis Care & Research, 64(4), 465–474.
Hunter, D. J., & Felson, D. T. (2006). Osteoarthritis. BMJ, 332(7542), 639–642.
Katz, P., Yelin, E., & Haaz, S. (2014). Prevalence and correlates of perceived employment discrimination among working-age adults with arthritis. Arthritis Care & Research, 66(9), 1306–1313.
Logemann, J. A. (1998). Evaluation and Treatment of Swallowing Disorders. Austin: Pro-Ed.
Smithard, D. G., O’Neill, P. A., England, R. E., et al. (1996). The natural history of dysphagia following a stroke. Dysphagia, 11(4), 231–237.
Atenció a la disfàgia orofaríngia en els diversos àmbits del sistema de salut Document de consens Octubre de 2018
Al programa d’ #OAFIRADIO explorem la disfàgia i quines alternatives nutricionals hi ha per anticipar o gestionar aquesta patologia, com les textures modificades, juntament amb Natàlia Talleda, logopeda i terapeuta ocupacional i Patricia Sanz, Campofrío Food Group, alhora que coneixem el testimoni de Susana. A més, juntament amb la nutricionista Antonela Bávaro, coneixem com l’alimentació ens pot ajudar a enfortir la musculatura i prevenir o millorar patologies com ara la sarcopènia.