Artrosi i Risc Vascular (RCV): van de la mà?

• El Risc Vascular, també anomenat genèricament Risc Cardiovascular (RCV), es defineix per la probabilitat de patir una malaltia del sistema circulatori en un determinat espai de temps.

Article cortesia del Dr. Mariano de la Figuera, Especialista en Medicina Interna. Centre Mèdic Castelldefels

Què és el Risc Vascular?

El Risc Vascular, també anomenat genèricament Risc Cardiovascular (RCV), es defineix per la probabilitat de patir una malaltia del sistema circulatori en un determinat espai de temps. No entrarem a la definició del risc poblacional, tema d’interès i competència dels experts en Epidemiologia i Salut Pública. Des del punt de vista clínic i pràctic ens referirem al RCV individual, el de la persona –no necessàriament malalta– que acudeix al seu metge. Les malalties més freqüentment incloses a l’estimació del RCV, objecte d’aquest document, són les pròpiament cardíaques (Cardiopatia Isquèmica, Insuficiència Cardíaca), Cerebrovasculars (Ictus trombòtic i hemorràgic) i la mortalitat total i específicament cardiovascular.

Hi ha dos mètodes per a l’estimació del RCV. El qualitatiu considera que el RCV pot ser baix, intermedi, alt o molt alt. Al grup de RCV molt alt, com a exemple, estarien els pacients que ja han patit un infart de miocardi o un ictus. Al grup de RCV alt hi ha, com a exemple, els pacients diabètics de llarga evolució. Aquest mètode qualitatiu pot ser suficient per prendre determinades decisions terapèutiques sobre els factors RCV, com ara tractar amb més intensitat i reduir, com a exemple, les xifres de colesterol.

El mètode quantitatiu és el recomanat a les Guies de Pràctica Clínica sobre prevenció cardiovascular. En aquest cas, es calcula la probabilitat de patir un esdeveniment cardiovascular. anys, 10 persones amb els mateixos factors de risc podrien patir una complicació cardiovascular, en alguns casos mortal.

Factors de Risc

Quins són els factors de risc inclosos en aquests models? A Europa el més recomanat és l’SCORE2 (Systematic COronary Risk Evaluation) i l’SCORE-OP en pacients ancians que considera els següents: 1) Regió Europea. Espanya es considera regió de baix RCV poblacional. 2) Gènere. 3) Tabaquisme. 4) Nivells de pressió arterial sistòlica. 5) Xifres de Colesterol total i 6) Xifres de Colesterol d’Alta Densitat-Colesterol HDL. Mitjançant aplicacions informàtiques es calcula el RCV l’exemple del qual has estat citat més amunt. Un RCV estimat superior al 10% es considera alt. Com en el cas anterior, el tractament d’alguns factors de risc, com l’hipercolesterolèmia, hauran de ser tractats amb més intensitat i amb uns objectius de control més estrictes.

No obstant això, hi ha evidències sobre altres factors de RCV que poden modificar, habitualment a l’alça – des de 1,5 fins a 3 vegades – el risc calculat. Diversos exemples són el sedentarisme, l’obesitat, l’estrès psicosocial, les malalties psiquiàtriques greus, la pobresa i, motiu d’aquesta breu revisió, les malalties inflamatòries cròniques, com les reumàtiques intervingudes per mecanismes autoimmunes (Artritis Reumatoide o el Lupus Eritematós Sistèmic, entre d’altres). El mecanisme probablement implicat en aquest augment del RCV és la denominada “inflamació vascular” i la disfunció de l’endoteli present tant en algunes malalties cardiovasculars com en l’aterosclerosi, substrat d’aquestes patologies.

Factors modificadors del RCV

Quina importància i implicacions pràctiques tenen aquests factors modificadors del RCV?

En primer lloc, considerant que el RCV augmenta per sobre de l’esmentada estimació matemàtica, també s’han de tractar de manera més intensa determinats factors de RCV com l’hipercolesterolèmia o la Hipertensió Arterial (HTA). La reducció del RCV atribuïble al tractament de les malalties reumàtiques és un tema més controvertit i amb poques evidències.

Tot i això, també cal considerar que el tractament farmacològic de les malalties reumàtiques pot interferir sobre alguns factors de RCV. Un exemple són els Esteroides sistèmics o els Antiinflamatoris no esteroïdals (AINE’s) que poden dificultar el control de la HTA i precisar una major dosi dels antihipertensius o combinacions de fàrmacs més complexes i amb interaccions, per exemple, amb els AINE`s i la temible triple Whammy, ja citada en el Blog d’OAFI.

En segon lloc, cal considerar el benefici sobre el RCV del tractament dels pacients amb malalties reumàtiques. Sens dubte, l’exercici físic aeròbic i la pèrdua de pes disminueixen l’impacte dels factors de risc cardiovascular -especialment la HTA i la hipercolesterolèmia- i també milloren els símptomes i l’evolució d’algunes malalties reumàtiques com l’artrosi d’extremitats inferiors (maluc, genoll).

El tractament farmacològic de la HTA i de la Hipercolesterolèmia ha demostrat importants beneficis en la prevenció de les complicacions cardiovasculars i de les hospitalitzacions que, en cas de produir-se, poden dificultar la rehabilitació dels pacients amb artrosi d’extremitats inferiors. D’altra banda, la rehabilitació beneficia les dues malalties, per la qual cosa sempre cal recomanar-la.

Finalment, un estudi multicèntric interessant de casos i controls realitzat a Espanya ha demostrat que el tractament amb condoitin sulfat s’associa amb una reducció del risc d’infart de miocardi, especialment en els pacients amb un RCV intermedi i alt. (Mazzucchelli R et al. PLos One 2021). És una bona notícia.

En definitiva, l’artrosi i el risc cardiovascular, per bé, van de bracet en molts casos. En altres, no tan bé.

Article cortesia del Dr. Mariano de la Figuera, Especialista en Medicina Interna. Centre Mèdic Castelldefels