Guia pràctica per al tractament en Atenció Primària de l’Artrosi en Pacients amb Comorbilitat

Les malalties cròniques, per la seva creixent prevalença, per la gran freqüentació assistencial dels pacients que les pateixen, i per la llarga durada dels tractaments, constitueixen un dels referents bàsics a tenir en compte en les polítiques sanitàries del segle XXI. Així ho reconeix expressament l’OMS, que solen englobar-les sota la denominació genèrica de malalties no transmissibles (ENT).

La cronicitat és un fenomen generalment vinculat a l’envelliment, però també cal relacionar-la amb els avenços de la medicina i amb l’eficàcia dels medicaments innovadors ja que, gràcies a ells, diverses d’aquestes malalties han passat a ser cròniques.

En tot cas, i especialment quan es tracta de persones grans, és freqüent que diverses patologies afectin simultàniament al mateix pacient, entre elles l’artrosi.

En aquests supòsits de comorbiditat la gestió assistencial és més complexa i requereix estar molt atents a la compatibilitat dels tractaments i al risc d’interaccions medicamentoses.

Per això, comptar amb unes guies orientadores té especial rellevància, sobretot per als metges d’Atenció Primària que, per la seva proximitat i visió integral del pacient, són qui han de tenir un paper protagonista en l’abordatge, el tractament i la cura de les malalties cròniques.

Com s’ha dit abans, entre les patologies cròniques amb freqüència de comorbiditat destaca l’artrosi. Es tracta d’una malaltia especialment rellevant. Algunes dades a Espanya així ho confirmen:

• 4.200.000 pacients pateixen artrosi de genoll i 2.500.000 de mans
• L’artrosi arriba al 23% de la nostra població
• Per al tractament de l’artrosi es destinen 5.000 milions d’euros/any, tot i que el 70% dels pacients amb artrosi no està satisfet amb el control de la seva malaltia i el 50% d’ells no té ben controlat el dolor.

A això cal afegir que, des del punt de vista socioeconòmic, el fet que l’artrosi sigui la primera causa d’incapacitat laboral, que l’augment de l’esperança de vida contribuirà a que la prevalença de l’artrosi augmenti en els pròxims anys i que la comorbilitat amb altres patologies cada vegada més freqüents, propiciarà la polimedicació. Per tant, cal estar atents a les possibles interaccions medicamentoses, i les reaccions adverses que conciten.

Per la seva proximitat i per la seva visió integral del pacient, el Metge d’Atenció Primària haurà d’exercir un control especial davant d’aquests riscos per tal d’aconseguir els millors resultats en salut.

En funció de tot això, és molt convenient tenir una Guia Pràctica que orienti i ajudi als clínics a l’hora de prescriure el tractament més adequat, en particular el farmacològic.

A aquests efectes, les Societats SEMERGEN (Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària) i SEMG (Societat Espanyola de Metges Generals i de Família) han vingut col·laborant en l’elaboració d’aquest document de consens per tal de posar-lo a disposició dels Metges d’AP .

Amb el suport d’ambdues societats científiques es va constituir un Grup de Treball, la coordinació del qual ha anat a càrrec de l’Àrea de Dret Farmacèutic de la firma De Lorenzo Advocats.

Aquest grup va ser integrat pels Drs. Sergio Giménez (SEMERGEN), Juan Antonio Martín Jiménez i José Caballero Vega (tots dos per SEMG), que van comptar amb la col·laboració del Professor Antonio García García (Catedràtic de Farmacologia Clínica de la Universitat Autònoma de Madrid).

El document que recull determinats aspectes de l’artrosi (característiques bàsiques, etiopatogènia, factors de risc, prevalença, impacte assistencial, diagnòstic i proves complementàries, repercussió en la qualitat de vida del pacient), descriu i valora una sèrie de mesures farmacològiques i no farmacològiques per al seu correcte abordatge.

Entre les mesures no farmacològiques, es posa l’accent en les orientades a:

• Prevenir l’artrosi (hàbits de vida saludables i condicions per a una correcta activitat laboral i esportiva)
• Millorar la qualitat de vida dels pacients, especialment els grans i molt grans
• Millorar la funcionalitat
• Reduir el dolor

Quant a les mesures farmacològiques, el document conté una detallat anàlisi dels riscos, les evidències i les principals recomanacions respecte al tractament de l’artrosi amb diferents classes de medicaments (paracetamol, AINE, opiodes, tòpics i SYSADOA).

També s’enumeren i ofereixen alternatives farmacològiques per als casos de pacients amb artrosi en situacions de comorbiditat amb patologies cardiovasculars, digestives, renals, hepàtiques i altres de menor prevalença, posant especial atenció en els riscos de potencials interaccions medicamentoses.

En suma, SEMERGEN i SEMG han elaborat aquest document de consens, concebent-lo com a guia pràctica que facilita als metges d’Atenció Primària un conjunt d’orientacions útils per aconseguir que els pacients d’artrosi amb comorbiditat puguin accedir a una atenció integral, coordinada, eficaç i eficient.

DOCUMENT COMPLET

Font: SEMG